CONSELL GENERAL
PRINCIPAT D'ANDORRA


Paraules del síndic general,
M.I. Sr. Josep Dallerès Codina

15ena reunió anual dels representants Erasmus/Socrates (xarxa de Nanterre)

Obertura de la sessió a Andorra
“Com esdevenir advocat”

Sala d’actes de BIBM
4 de juny de 2010



Autoritats,
Professores i professors,
Senyores, Senyors,

Molt bona a tarda a tothom,

Poder-los donar la benvinguda a Andorra és, per a mi, un honor, i desitjo que l’elecció de casa nostra ―avui la seva― per celebrar una sessió de treball, aporti un màxim d’encerts, tot i esperant que els deixi temps suficient per a conèixer-nos una mica més... millor.

A la tarda, els serveis, sempre eficients, del Tribunal Constitucional, els han preparat una visita a la Casa de la Vall, seu del parlament andorrà.
Excel·lent ocasió per apropar-se a tots nosaltres a través d’una institució que té continuïtat en la història d’Andorra, des del 1419 fins als nostres dies.

Demano excuses per no poder acompanyar-los en el recorregut que faran. Els agraeixo, però, l’interès per visitar el lloc on s’han cuinat durant segles ―es cuinen encara, podríem dir― les lleis andorranes. Un lloc on, podran constatar-ho in situ, l’expressió pot arribar a ser entesa en el seu sentit gairebé literal.

Amb un origen oficialitzat a l’inici del segle XV, la institució compta, doncs, amb una gran tradició i manté una permanència de gairebé 6 segles. És un dels punts essencials de les particularitats andorranes que ens ha donat legitimitat i força per poder fer front als temps canviats de la modernitat.
En la Constitució de 1993, el Parlament, representació del poble andorrà, expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies i, com en les democràcies del nostre entorn, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l’Estat i impulsa i controla l’acció del Govern.
El nostre procediment d’elaboració legislativa ve marcat pel Reglament del Consell General. És evident, tanmateix, que cal anar adequant els nostres instruments, dia a dia, no tan sols per tal que s’adeqüin a l’evolució de la societat, sinó també als compromisos adquirits internacionalment. Aquests objectius, no cal dir-ho, només són factibles amb un equip jurídic ben format.
A Andorra no hi ha uns estudis reglats de dret i els nostres professionals es formen, en dret i en gran nombre d’altres branques, als estats veïns Franca i Espanya principalment. Ens arriben doncs amb una formació d’origen divers, particularitat que no té per què ser dolenta, però que convé tenir en compte.
En el cas del dret, la universitat d’Andorra ofereix un complement de cursos sobre el dret andorrà. Suposo que el Sr. Rascagnères, degà del Col·legi d’Advocats, us en parlarà,amb més coneixement que no pas jo mateix, en el marc de la diada que ens ocupa en presentar: “Com s’esdevé advocat” a Andorra.
Aquesta pluralitat de formacions que no deixa de constituir un repte i, al meu entendre, un avantatge, des de sempre per als professionals andorrans, no és altra cosa que el que proposen a tot Europa les xarxes universitàries.

Sense demorar-me més, els reitero els meus desigs d’un molt bon treball i la nostra satisfacció que hagin decidit fer aquesta reunió a Andorra.

Moltes gràcies.